| Torna la FAB de Borriol amb una interessantíssima programació! Correllops estarem allí! i vosaltres si teniu més ganes de festa...mireu, mireu:
| |
|
| |
|
DIVENDRES 19
A les 00:00h Correfoc a càrrec de l'AC Correllops.
L'AC Correllops és una colla de dimonis que ja du 8 anys participant en la FAB. La colla de dimonis Correllops està vinculada al col·lectiu de FAMA “Festa Alternativa de la Mare de Déu d’Agost” que es celebra al voltant de la setmana del 15 d’Agost a Vilallonga (La Safor) i amb la que fa 4 anys que la Festa Alternativa als Bous de Borriol està agermanada compartint activitats i experiències. El correfoc començarà al CSA la Serrà i finalitzarà al C/Peiró, on s’exposaran les bèsties decorant l’espai de la punxada monumental.
Quant finalitze el correfoc començarà la Punxada Monumental de DJ’s, amb participants de les nostres comarques, Borriol, Betxí,...
DISSABTE 20
A les 19:00h Art d'acció amb diferents artistes del País Valecià
La finalitat de l'art d'acció és comunicar l'experiència humana en tota la seva gamma expressiva. Els inicis de l'art de acció es situen, per a alguns historiadors en l'activitat pictòrica de Jackson Pollock com creador de l’Action Painting, i a Ives Klein, amb les seves antropometries.
La intenció de l'art acció és apropiar-se de la vida a través de qualsevol tipus d'acció que tingui una intenció estètica conscient i elaborada, pot ficar-se en l'expressió de la subjectivitat, en una reflexió sobre assumptes filosòfics, de consciència ecològica, d'identitat social o individual, sexualitat, política, etc.
Es poden considerar dintre de l’art d’acció, tres manifestacions diferenciades:
el happening, el fluxus i la performance
DISSABTE 20
A les 20:30h Concert de 7 Bandes amb al menys un membre Borriolenc en les seues files:
GARGAMBOIG. Més de 10 anys fent soroll, fent front a les adversitats, segueix donant guerra consagrant-se com una de les bandes “güeles” del Punk HxC de la Plana. Desprès del seu tercer treball PASSATGERS FRENÈTICS, continuen descarregant enèrgics directes arreu dels escenaris de les terres castellonenques, fent també incursions als Països Catalans, Euskal Herria i estat espanyol. Lletres esmolades, guitarres trencades i ritmes ràpids. Grup incansable i compromès, en continua evolució, sempre fidels a les causes impossibles.
BRAZIL neix al 2004 a Castelló, d'un que volia anar a comprar-se una autocaravana i que al final va anar a un Cashconverter a per una guitarra per tocar amb els amics. Amb el pas dels anys, han hagut canvis en la formació: Lucas, Andreu, Gonsales i Muntanya, tanquen el cicle sense perdre la filosofia pura del punk-rock patatero.
OLIVES TRENKAES es forma l'estiu del 2009 amb l'objectiu de passar-ho bé. L'Agost del 2010 debuta en la 13a FAB. Amb la projecció futura de tocar en més llocs i poc a poc donar-se a conèixer.
MALAGANA és un grup d’ska-reggae format l’estiu del 2003 a Borriol (Castelló de la Plana). Després de l’èxit del seu primer treball (L’Ona Dissident, 2007) Malagana torna aquest 2011 amb el seu segon treball d’estudi: Acció Positiva (Quimera Records).
AGRAVIATS, ska, reggae, funk, rock des del 1998 , nascuts en Borriol , amb més de 100 concerts a les esquenes i tres treballs editats fins la data . Actualment presentant el darrer treball : Riure,pecar,crear... (2010 Quimera records).
EL CHAMUYO es un grup de “rock mestizo” que abasta molts estils musicals des del rock and roll, fins el candombe, passant per el reggae, ska o rumba, recorren escenaris de Castelló, València, Barcelona i altres partes d’Espanya des de 2006 i esta format per integrants de Borriol, Castelló, Argentina, Perú i Uruguay.
SKANDINAT va començar a l'octubre de 2010 quan un grup d'amics amb els mateixos gustos musicals van decidir formar un grup de música amb l'estil ska-punk. El grup ha pogut gaudir d'uns quants concerts entre Borriol i Castelló i han compartit escenari amb grups com Desgavell o Arrós caldós
DILLUNS 22
A les 18:00h 3a Serrà Lan Party al CSA La Serrà. Per a participar s'ha de fer una preinscripció al correu electrònic: comunicaciofab@gmail.com amb l'assumpte "3a Serrà Lan Party”
A les 19:00h Conta-contes (a la plaça del Pou) Voleu escoltar històries de gallines enamorades, amics imaginaris, conills blancs i llunes que no volen ser menjades? El món dels contes amaga moltes sorpreses...si veniu a escoltar-nos viureu una aventura que de ben segur no vos deixarà indiferents!
DIMARTS 23
A partir del Dimarts el CSA la Serrà comptarà amb un espai dedicat als contes on podreu llegir-ne i escoltar-ne des de les 18:00h fins a les 20:00h
DIMECRES 24
A les 18:00h Conta-contes i Globoflèxia Tindrà lloc a la plaça del carrer Fondo.
A les 19:30h al CSA la Serrà "Els Bous a Debat" A càrrec d'Iniciativa Animalista (València, l'Horta): “La Plataforma Iniciativa Animalista neix a València per un procés de coincidència d’unes quantes persones preocupades pel tema dels drets dels animals, que durant un temps hem participat en diferents actes de diverses organitzacions animalistes: Folgança, Libera!, Defensanimal.org, PACMA...”
A les 23:30 Gimcana nocturna per a adults. Començarem des del CSA la Serrà, per lo tant haureu d'estar allí a les 23:30h.
DIJOUS 25
A les 19:00h a la plaça Sant Antoni vorem el documental “València necessita una cançó” és un documental que s’endinsa en el gran moment que travessa la música en valencià. Més de 30 músics, periodistes i professionals del gremi analitzen el que coincideixen a denominar com el millor moment del sector de tots els temps. Quantitat, qualitat i diversitat en són les claus. L’objectiu: la normalitat dins d’un país lluny encara de ser-ho.
Al finalitzar espectacle musical amb:
OVIDI TWINS I LA PRIMITIVA DUB: Ovidi Twins és un duet de cantautors, format per dos singulars bessons bivitel·lins. La seua manera d'entendre la Cançó els ha portat a camins poc transitats, on la mirada simple o la pobretat dels mitjans, les han convertit en els avantatges més exultants. Des de la cara de sorpresa, passant pel somriure segurament còmplice, el sospir melangiós o l'esclat de riure, les persones que els han vist en directe han acabat sent seguici de la seua travessia amb final desconegut. En aquest cas tocaran conjuntament amb la Primitiva Dub.
LA BALDOSA FLOTANTE: “Fue en el 2003 que nació "La Baldosa Flotante", primeramente como un programa de radio nocturno y poético-musical en Irola Irratia, radio libre de Bilbao, y poco después grabé un disco en mi casa bajo el mismo nombre. Algunos de los cortes de ese primer disco son sintonías de aquel programa. En el 2006, y viviendo en Toledo, formé junto a tres toledanos la banda "Alberete" (www.myspace.com/alberete). En el 2007, y también en Toledo, grabé el segundo disco de “La Baldosa Flotante”, de nombre “Amniótico”. En el 2008 fui a Benarés, India, y allí estuve aprendiendo a tocar el sitar con el maestro Arvin Singh, estuve también embebiéndome de la música india en general, y del canto clásico en particular. Al retornar a España y a finales del 2008 comencé a trabajar como músico en escena en la obra de teatro “Metro Bateko Ametsak”. Es a finales del 2009 cuando salió a la luz el tercer disco “Leve”. Llevo años practicando de forma autodidacta los cantos armónicos y espero continuar otros tantos años explorando los diferentes registros y posibilidades de la voz. “
DIVENDRES 26
A les 19:30h a la plaça del Torill:
Tarda poètica amb micro obert al públic.
Comptarem amb la participació del col·lectiu Poetes sense sofà: “Som un col·lectiu heterogeni de poetes que naix a Castelló l´any 2009. El nostre interès és aprofundir en el coneixement de la poesia, sobre tot la contemporània, i enriquir-nos amb la lectura i el debat creatiu d'obres pròpies i d'altres autors. També difondre la poesia en tant que art i eina potent de comunicació i gaudir, així, junts del plaer i el compromís.” http://poetassinsofa.blogspot.com
I recital d'alguns dels poemes que formen part del quadern “Llàgrimes de tinta negra” Primer quadern d'autoedició de poesia combativa, editat en 2010. Aquest quadern conté poemes que ens parlen de temes socials i sentimentals, de forma critica i introspectiva.
A les 23:00h cercavila de cloenda amb Batucada Local. “Músics del poble agafarem els timbals i tots junts acomiadarem la 14a FAB amb ritme
AGRAÏMENTS
Volem agrair a tots aquells col·lectius, agrupacions i persones que amb la seua aportació fan possible que la FAB segueixi endavant, oferint un espai per a alternatives de cultura i d'oci de forma autogestionada.
A tots els Grups musicals, espectacles i conferenciants que han fet de la FAB el seu espai i han comprés i participat amb el projecte. Gràcies per entendre'ns i participar-hi.
A tota la gent que vos oferiu per tirar una maneta, gràcies per compartir l’esforç que comporta organitzar unes Festes Alternatives i Autogestionades |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes alternatives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes alternatives. Mostrar tots els missatges
dimarts, 16 d’agost del 2011
L'A.C. Correllops a la FAB!
dimarts, 2 d’agost del 2011
diumenge, 13 de febrer del 2011
2ona Festa de l'oliva a la Vall de Seta.

El proper 19 de Febrer es celebra la 2ona festa de l'oliva a Benimassot (Vall de Seta), nosaltres estarem allí participant en la cercavila i fent una mostra de foc. Aquelles que l'any passat no vareu poder assistir enguany teniu l'oportunitat, s'ha habilitat una zona d'acampade per a aquelles que vullguen quedar-se! Entre els actes hi trobareu un taller d'esportins al dematí, tast d'oli, cercavila, l'espectacle l'expoli no fa oli (performace-acrobacies) i la mostra de foc de vesprada i després de sopar, concerts: Pelandruska folk, escak al rei i mal de cap.
dijous, 30 de juliol del 2009
dilluns, 23 de març del 2009
Més Fusta a la Foguera 2009
Els artistes de Més Fusta a la Foguera tornen a sorpendre en el seu plantejament de falla. Una construcció tradicional a base de fusta es planta al Carrer Llavador del Cabanyal on el caliu de les brases recollí els més figures de les contrades.
Només faltaven que els penjats, encara que tothom sabia molt bé qui havia menjat fetge del penjat.
Al primer pla la falla infantil amb les seues bestioles, al segon un gru d'amics, al tercer la falla gran i al final de tot l'amenaçadora avinguda Blasco Ibanyez...
A un racó, sola i compungida, la fallera major reflexiona com cony ha pogut anar a parar allí, -seré carabassa!
dilluns, 13 d’octubre del 2008
La Festa Major, els Alternatius, l'Alcalde i el Periodista
(Publicat a la Directa 110, 8 octubre 2008)
Advertència. Malgrat el titol de sainet, o de cuplé, o d'opera bufa, aquí no parlarem només d'arts escèniques considerades menors, sinó que expressarem una sèrie de consideracions sobre l'elevat art de la propagada política, això és, de la construcció discursiva de la realitat amb finalitats de control social. Art elevat, però de fàcil utilització i per tant prolífic, doncs com afirma Noam Chomsky, "és més fàcil aplicar la propaganda que les càmares de tortura".
A pams. Durant l'agost s'han celebrat Festes Majors a diferents barris de Barcelona. I com succeix a desenes de barris i pobles catalans, aquestes han inclós en el seu marc un tipus de programació festiva, vinculada a col•lectius de lluita social, que hem convingut de denominar Festes Alternatives. El motiu de l'emergència d'aquest tipus de Festes és evident. Malgrat que les Festes Majors fossin recuperades pel teixit social en la transició, a molts indrets han estat institucionalitzade
s, o bé anestesiades, o bé vinculades a estructures de poder locals, o bé corresponen a una composició de la societat que avui s'ha vist desbordada per transformacions socials en àmbits molts diversos, i que han fet que cada vegada més sectors -inicialment juvenils- es plantegessin programar uns dies de festa que, en alguns casos, difereixen en la norma tant en els continguts festius com en els processos que els sostenen. Cultura popular, allunyament
de programacions empresarials de la festa, tendència a l'autogestió, espai per a la denúncia política... Aquesta és una riquesa social a defensar, doncs fomenta el vincle social, la sociabilitat, el sentir-se part del comú, i els etcètera que tots i totes vivim quan gaudim d'una festa major.
La festa, com ens recorda Manuel Delgado, és una vella activitat social alhora ordinària i excepcional. Són persones normals qui la duen a terme per a diferenciar els temps i espais de la seva normalitat. I és excepcional perquè transforma els moments viscuts i els espais on s'hi realitza, i per tant accelera, intensifica i desborda l'espai públic fins a un punt que s'aproxima a la revolta. D'aquí que els "homes grisos" –del burocràta municipal a l'Alcalde- sofreixin una por irrefrenable vers tota aquella festa no organitzada, regulada, monitoritzada, subvencionada o participada per ells. És a dir, la Mercè és la millor festa de la ciutat, que per això paga l'MTV o la CocaCola; les dels barris en són les parents pobres i lletges, doncs tenen un finançament que ni els permet pagar els locals i cada any les Comissions de carrers tanquen barraca; i les alternatives ja es presituen, i en alguns casos es gestionen, sota
l'epigraf de l'ordre públic. "Si no ho puc comprar, sempre ho puc trencar".
Primera consideració. La construcció mediàtica i institucional dels "alternatius", com anteriorment "els okupes" respecte els Centres Socials Okupats i Autogestionats, pretén emmascarar les pràctiques alternatives que es produeixen en les Festes Majors dels nostres barris i pobles. Així, una festa no és alternativa perquè sigui organitzada en assemblea, autogestionada econòmicament, destini els beneficis a projectes socials i esdevingui escenari on visibilitzar lluites socials quotidianes, sinó perquè l'organitzen "els alternatius". Punt i final de la recerca mandrosa i interessada del Periodista, que després ni s'immuta quan l'hipòtesi que "ell només ha transmés" li fa aigües. "No deixem que la realitat ens espatlli un bon titolar".
Segona consideració. Les Festes Alternatives no són alternatives perquè funcionin amb criteris alternatius als dominants (burocratitzats o mercantilitzats o esclerotitzats) ni perquè promouen la crítica a les polítiques institucionals, sinó que són alternatives "als veïns". Punt i final, en aquest cas, de l'acte d'il•lusionista de l'Alcalde. Prestidigitador, mag en l'art de treure conills del barret, també es capaç de retirar la ciutadania, d'un cop d'efecte, alez hop!, a milers de veïns, que ja no són veïns, sinó "alternatius", i que a més s'enfronten amb veïns-veïns. Per sort, hi ha molts "veïns" que són més "alternatius" del que les prebendades xarxes d'informació de l'Alcalde li fan arribar, i els "alternatius" són més "veïns" del que la imaginació del Periodista li és capaç de transmetre.
Tercera consideració. De totes les festes majors alternatives d'aquest pais, nombroses i incipientment agermanades en la Coordinadora de Festes Autogestionades, només se'n parla de dues. La de Gràcia, que obre foc amb una Vanguardia assedegada de civisme, i que és víctima del model propagandístic i de ciutat que ha promogut el propi Ajuntament. I la de Sants, que li va al darrera, on es produeix un acte de desobediència col•lectiva a causa de la incapacitat dels gestors locals d'empassar-se l'orgull tecnocràtic i escoltar el que tot el barri clama en veu alta. Però, en cap dels casos, ni es parlarà del model insostenible de ciutat, ni tampoc de conflicte polític. Sinó que s'hi vincularà - veritable talismà de l'estigmatització- "els okupes" (el Periodista) i s'afirmarà (l'Alcalde), que d'aquests fenomens "n'hem de parlar cada vegada menys", i que la "innexorable aplicació de l'autoritat democràtica"
ja s'encarregarà de gestionar-ho. És a dir, silenci. Silenci per a ocultar les pròpies misèries, silenci per invisibilitzar les alternatives socials que es construeixen, i si la cosa arriba a la putrefacció, repressió per a sanejar-la.
I aqui s'acaba l'enèssim acte del sainet, o del cuplé, o de l'opera bufa, i s'abaixa el teló... fins l'estiu que ve. Bona Festa Major!
Ivan Miró, de l'Assemblea de Barri de Sants
Advertència. Malgrat el titol de sainet, o de cuplé, o d'opera bufa, aquí no parlarem només d'arts escèniques considerades menors, sinó que expressarem una sèrie de consideracions sobre l'elevat art de la propagada política, això és, de la construcció discursiva de la realitat amb finalitats de control social. Art elevat, però de fàcil utilització i per tant prolífic, doncs com afirma Noam Chomsky, "és més fàcil aplicar la propaganda que les càmares de tortura".
A pams. Durant l'agost s'han celebrat Festes Majors a diferents barris de Barcelona. I com succeix a desenes de barris i pobles catalans, aquestes han inclós en el seu marc un tipus de programació festiva, vinculada a col•lectius de lluita social, que hem convingut de denominar Festes Alternatives. El motiu de l'emergència d'aquest tipus de Festes és evident. Malgrat que les Festes Majors fossin recuperades pel teixit social en la transició, a molts indrets han estat institucionalitzade
s, o bé anestesiades, o bé vinculades a estructures de poder locals, o bé corresponen a una composició de la societat que avui s'ha vist desbordada per transformacions socials en àmbits molts diversos, i que han fet que cada vegada més sectors -inicialment juvenils- es plantegessin programar uns dies de festa que, en alguns casos, difereixen en la norma tant en els continguts festius com en els processos que els sostenen. Cultura popular, allunyament
de programacions empresarials de la festa, tendència a l'autogestió, espai per a la denúncia política... Aquesta és una riquesa social a defensar, doncs fomenta el vincle social, la sociabilitat, el sentir-se part del comú, i els etcètera que tots i totes vivim quan gaudim d'una festa major.
La festa, com ens recorda Manuel Delgado, és una vella activitat social alhora ordinària i excepcional. Són persones normals qui la duen a terme per a diferenciar els temps i espais de la seva normalitat. I és excepcional perquè transforma els moments viscuts i els espais on s'hi realitza, i per tant accelera, intensifica i desborda l'espai públic fins a un punt que s'aproxima a la revolta. D'aquí que els "homes grisos" –del burocràta municipal a l'Alcalde- sofreixin una por irrefrenable vers tota aquella festa no organitzada, regulada, monitoritzada, subvencionada o participada per ells. És a dir, la Mercè és la millor festa de la ciutat, que per això paga l'MTV o la CocaCola; les dels barris en són les parents pobres i lletges, doncs tenen un finançament que ni els permet pagar els locals i cada any les Comissions de carrers tanquen barraca; i les alternatives ja es presituen, i en alguns casos es gestionen, sota
l'epigraf de l'ordre públic. "Si no ho puc comprar, sempre ho puc trencar".
Primera consideració. La construcció mediàtica i institucional dels "alternatius", com anteriorment "els okupes" respecte els Centres Socials Okupats i Autogestionats, pretén emmascarar les pràctiques alternatives que es produeixen en les Festes Majors dels nostres barris i pobles. Així, una festa no és alternativa perquè sigui organitzada en assemblea, autogestionada econòmicament, destini els beneficis a projectes socials i esdevingui escenari on visibilitzar lluites socials quotidianes, sinó perquè l'organitzen "els alternatius". Punt i final de la recerca mandrosa i interessada del Periodista, que després ni s'immuta quan l'hipòtesi que "ell només ha transmés" li fa aigües. "No deixem que la realitat ens espatlli un bon titolar".
Segona consideració. Les Festes Alternatives no són alternatives perquè funcionin amb criteris alternatius als dominants (burocratitzats o mercantilitzats o esclerotitzats) ni perquè promouen la crítica a les polítiques institucionals, sinó que són alternatives "als veïns". Punt i final, en aquest cas, de l'acte d'il•lusionista de l'Alcalde. Prestidigitador, mag en l'art de treure conills del barret, també es capaç de retirar la ciutadania, d'un cop d'efecte, alez hop!, a milers de veïns, que ja no són veïns, sinó "alternatius", i que a més s'enfronten amb veïns-veïns. Per sort, hi ha molts "veïns" que són més "alternatius" del que les prebendades xarxes d'informació de l'Alcalde li fan arribar, i els "alternatius" són més "veïns" del que la imaginació del Periodista li és capaç de transmetre.
Tercera consideració. De totes les festes majors alternatives d'aquest pais, nombroses i incipientment agermanades en la Coordinadora de Festes Autogestionades, només se'n parla de dues. La de Gràcia, que obre foc amb una Vanguardia assedegada de civisme, i que és víctima del model propagandístic i de ciutat que ha promogut el propi Ajuntament. I la de Sants, que li va al darrera, on es produeix un acte de desobediència col•lectiva a causa de la incapacitat dels gestors locals d'empassar-se l'orgull tecnocràtic i escoltar el que tot el barri clama en veu alta. Però, en cap dels casos, ni es parlarà del model insostenible de ciutat, ni tampoc de conflicte polític. Sinó que s'hi vincularà - veritable talismà de l'estigmatització- "els okupes" (el Periodista) i s'afirmarà (l'Alcalde), que d'aquests fenomens "n'hem de parlar cada vegada menys", i que la "innexorable aplicació de l'autoritat democràtica"
ja s'encarregarà de gestionar-ho. És a dir, silenci. Silenci per a ocultar les pròpies misèries, silenci per invisibilitzar les alternatives socials que es construeixen, i si la cosa arriba a la putrefacció, repressió per a sanejar-la.
I aqui s'acaba l'enèssim acte del sainet, o del cuplé, o de l'opera bufa, i s'abaixa el teló... fins l'estiu que ve. Bona Festa Major!
Ivan Miró, de l'Assemblea de Barri de Sants
dimarts, 23 de setembre del 2008
Les folgances d'Algemesí.
Aquest cap de setmana passat es celebraven a algemesí les Folgances una festa antitaurina que consistí en una mani a la vesprada pels carrers del poble i una festeta a la Xopera, una arbreda immillorable a la vora del riu Xuquer. Els organitzadors s'oposaven a la brutalitat d'aquesta festa que maltracata cruelment els bous amb aquestes paraules:"Algemesí, el nostre poble, i en definitiva qualsevol poble del món, no pot seguir fent del patiment i el maltracte als animals una festa. Hui per hui aquest és un fet que ens avergonyeix i ens ompli de tristor. Els animals no poden parlar, tots ho sabem. Però pateixen. Això també ho sabem tots. I el pitjor de tot és que sabent-ho, els maltractem, i de "recotxineo" li diguem tradició o busquem qualsevol excusa per continuar-ho. No hi ha cap justificació que justifique la tortura d'un ésser viu, en aquest cas els bous. També s'anomenava tradició al canibalisme, als sacrificis humans i/o d'animals, a l'ablació... Bous morts, cavalls ferits i espantats en la plaça, toreros sangnant empitonats per un animal ferit. On està la prevenció de riscos laborals per aquests? Tot plegat és un veritable desastre."
dilluns, 25 d’agost del 2008
XI FAB a Borriol: Un any més!
Este cap de setmana arancava la FAB i ho feia amb molta força, correllops hem estat allí un any més! aportant allò que sabem fer: correfocs i festa! La FAB continua durant tota la setmana amb una grapat d'actes entre concerts, xerrades, teatre, vídeo...Nosa
ltres vos deixem amb un breu resum fotogràfic del que allí va ocórrer.
Ah! aprofitant l'ocasió i per a aquelles que esteu més prop de Barcelona que de Borriol, heu de saber que ja han començat les festes alternatives de Sants, amb un programa molt interessant i divertit...au de festa que s'acaba l'estiu!
ATENCIÓ: RABIA CONSTRICTOR SOLT!

Després de l'aparició de l'animal mamífer pel Serpis no s'havia vist cosa igual, una espècie batejada amb el nom científic de Ràbia constrictor es vista pels escenaris de la FAB (festa alternativa als bous de Borriol), fent diverses aparicions fugaces en els més impensats moments de la nit. Alertem a totes les faberes i faberos i a totes aquelles persones que hagen pensat en passar per la FAB aquestos dies de la perillositat d'aquest animal, no sabent-se els riscos de malalteies infeccioses que podria causaruna de les seues mossegades.
Recomanem estudiar-se bé el programa de festes per tal de minimitzar els riscos:
www.fab-borriol.org
dimecres, 5 de març del 2008
LA MAGDALENA 08: POPULAR I ALTERNATIVA

Enguany la magdalena popular, la dels col·lectius de la ciutat, la de la gent amb ganes de fer coses,...torna a recuperar els carrers de Castelló per a fer-ho amb més força que mai. Diferents colles agrupades baix d'un mateix lema treuen els escenaris al carrer i convoquen a un public multitudinari i amb moltes ganes de festa. Amb un programa que aposta pels grups locals i convida als forasters, les festes tematiques, les tradicionals i les postmodernes, les activitats per a menuts i els jocs per a grans. Fugint dels macroespectacles i les quadriculades festes de la caciquil vila per elaborar unes festes a mida de la gent de carrer.
Per veure més imatges busqueu a la columna de festes a la vostra dreta.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
PARTIDA DE RASPALL A SANTS

Es segon any consecutiu , i pot ser que per segona vegada en la història de sants, en que es disputa la partida a raspall entre la FAB-Borriol i CORRELLOPS-Vilallonga resultant guanyadors estos últims e ambdues ocasions. L'extrany de la notícia rau en que sempre ha estat l'equip de Borriol com a favorit però degut a dubtoses artimanyes de lequip de Vilallonga aquestos s'han fet amb la victòria, potser harien de fer un replantejament de la seva tàctica els Borriolencs? Amaguen una formula secreta els Vilallonguins?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
