La associació cultural Correllops manifesta el rebuig al desnonament del CSA Can Vies degut a les obres del TGV, Ja que aquestes obres provoquen la desarticulació i trencament dsel barri de Sants en benefici d´un segment de població reduït i el.litista, desvirtuant així la fisionomia originària de la viloa de Sants que afectaria a la vida quotidiana dels seus habitants.
En contra de la tasca desenvolupada pels diverssos col.lectius que amb el seu treball han estat donant vies i ferramentes per a la cohesió social i el creiximent socio-cultural del barri, la construcció del traçat del TGV respòn a un model de progrés on prima el creiximent econòmic envers el social.
Can Vies és per a nosaltres una segona casa al principat, un espai de encontre entre diferents col.lectius, un canal de comunicació per al barri i un lloc on crear vincles, construïr realitats i lluitar per allò legítim que que sovint sens nega.
Per tot això manifestem obertament el nostre rebuig al desallotjament de Can Vies i demanem l´absolució de totes les encausades així com la continuitat del Centre com a espai social del Barri.
Contra l´especulació municipal i per la integritat del Barri. ATUREM LA DEMANDA.
www.canvies.barridesants.org
dilluns, 21 de gener del 2008
diumenge, 13 de gener del 2008
SPERMANS RETOUR
Retorn dels espermans, el passat 4 de gener al Rockadelic amb el so contundent del punk...uns unys després com si no haguera passat el temps...Si els veieu anunciats no perdeu l'oportunitat!
dimarts, 8 de gener del 2008
ENFARINÀ D'IBI
Tal vegada la política seria més divertida si els alcaldes i l'oposició eixiren al carrer per enfarinar-se i llençar-se coets almenys una vegada a l'any, encara que fos el 28 de desembre....
Tal vegada més d'un alcalde deuria de ser tancat a la presó com fan amb este així la justicia estaria vista amb més bons ulls...
Tal vegada les esglesies deurien ser centres socials on les persones poguesen manifestar la seva opinió i no un simple i repetitiu monòleg que incite a la sumisió...
Tal vegada les batalles que es lliuren al món deurien guanyar-se tot valorant l'humor d'ambdos contrincants...
Més informació sobre la festa a www.festes.org/articles.php?id=256
dimecres, 19 de desembre del 2007
CULTURA POPULAR ?
El concepte a través de la història. 1a part
A partir del s.XVI una sèrie d’escriptors comencen a parlar-ne d’aquest concepte des d’una perspectiva reformista. La major part d’ells eren sacerdots amb la intenció de revisar i atacar les supersticions del poble, per tal de que aquest assumirà les premisses del catolicisme i oblidara altres històries mitològiques de éssers i forces supernaturals que no foren les impartides pel cristianisme.
Al s.XVIII el concepte ja estava un tan més extes, les discussions vindràn de la mà dels folkloristes anglesos que es reuniran en clubs i societats per debatir-ne davant un public més especialtzat. Sorgirà la figura de l’anticuari i el coleccionista que s’ocuparan de coses tan diverses com les costums populars, les fetes, els monuments gòtics, les ruines romanes, la història local...en definitiva de “les coses antigues”. Fins i tot trobarem al col·leccionador de proverbis amb un manifet sobre la parla popular amb un intent de recolzar una política d’unificació de la llengua. En un context on la cultura popular i la cultura d’elit es confonien, ja que nobles i senyors participaven de certs jocs, festes i fins i tot parla d’àmbit populars, s’escomençarà a fer una distinció entre aquests dos tipus de cultura: la d’èlit i la popular. Si l’èlit era representada per l’església amb un discurs de submissió cap a les classes subalternes que es materialitza amb la persecució de la bruixeria i el paganisme tenint com a exemple el de l’Inquisició. L’Estat-nació s’ocupava de la lluita contra els dialectes regionals per tal de perpetrar la centralització del poder i la Il·lustració elabora un discurs cientificista en que la cultura pren valors d’universalitat i la raó estarà al servei del “desencanteri” del món.
El periòde Romantic entre els segles XVIII i XIX aportarà una visió positiva a la cultura popular que fins al moment havia estat tractat de forma totalment negativa. Escriptores com George Sand i Walter Scott s’interesaran per tradicions, costums, parla...pel poble per ser protagonistes dels seus textos. Altres com Herder apuntaran que la cultura, les tradicions, la poesia , les cançons...són elements indispensables per a la formació d’una identitat diferenciada, un rencontre amb el passat que permet pensar la unicitat de la nació. D’altra banda els folkloristes intentaran situar com a un apartat de la ciència l’estudi de les costums i tradicions. Però prompte esta definició folklorista de la cultura popular encarnada en la visió russoniana del “bon salvatge” seria vista com un problema per a la burgesia davant les classes treballadores que serien vistes com a perilloses, ja que estos duien una vida immunda, on s’abusava de la beguda, es vivia en condicions pèssimes...s’establiria un conflicte entre civilització i barbàrie arran d’uns interessos de dominació d’uns envers els altres.
A partir del s.XVI una sèrie d’escriptors comencen a parlar-ne d’aquest concepte des d’una perspectiva reformista. La major part d’ells eren sacerdots amb la intenció de revisar i atacar les supersticions del poble, per tal de que aquest assumirà les premisses del catolicisme i oblidara altres històries mitològiques de éssers i forces supernaturals que no foren les impartides pel cristianisme.
Al s.XVIII el concepte ja estava un tan més extes, les discussions vindràn de la mà dels folkloristes anglesos que es reuniran en clubs i societats per debatir-ne davant un public més especialtzat. Sorgirà la figura de l’anticuari i el coleccionista que s’ocuparan de coses tan diverses com les costums populars, les fetes, els monuments gòtics, les ruines romanes, la història local...en definitiva de “les coses antigues”. Fins i tot trobarem al col·leccionador de proverbis amb un manifet sobre la parla popular amb un intent de recolzar una política d’unificació de la llengua. En un context on la cultura popular i la cultura d’elit es confonien, ja que nobles i senyors participaven de certs jocs, festes i fins i tot parla d’àmbit populars, s’escomençarà a fer una distinció entre aquests dos tipus de cultura: la d’èlit i la popular. Si l’èlit era representada per l’església amb un discurs de submissió cap a les classes subalternes que es materialitza amb la persecució de la bruixeria i el paganisme tenint com a exemple el de l’Inquisició. L’Estat-nació s’ocupava de la lluita contra els dialectes regionals per tal de perpetrar la centralització del poder i la Il·lustració elabora un discurs cientificista en que la cultura pren valors d’universalitat i la raó estarà al servei del “desencanteri” del món.
El periòde Romantic entre els segles XVIII i XIX aportarà una visió positiva a la cultura popular que fins al moment havia estat tractat de forma totalment negativa. Escriptores com George Sand i Walter Scott s’interesaran per tradicions, costums, parla...pel poble per ser protagonistes dels seus textos. Altres com Herder apuntaran que la cultura, les tradicions, la poesia , les cançons...són elements indispensables per a la formació d’una identitat diferenciada, un rencontre amb el passat que permet pensar la unicitat de la nació. D’altra banda els folkloristes intentaran situar com a un apartat de la ciència l’estudi de les costums i tradicions. Però prompte esta definició folklorista de la cultura popular encarnada en la visió russoniana del “bon salvatge” seria vista com un problema per a la burgesia davant les classes treballadores que serien vistes com a perilloses, ja que estos duien una vida immunda, on s’abusava de la beguda, es vivia en condicions pèssimes...s’establiria un conflicte entre civilització i barbàrie arran d’uns interessos de dominació d’uns envers els altres.
dissabte, 10 de novembre del 2007
divendres, 9 de novembre del 2007
Comunicat de A.C.Correllops per a les XARRADES DE TARDOR
El principal motiu que provoca la creació de l’Associació Cultural Correllops és la revitalització de la cultura popular a la nostra comarca, una motivació que sorgeix per la necessitat de generar nous espais per a la joventut i una evident afició per la pólvora. Fonamentant la nostra activitat amb el correfocs ens posem en contacte amb altres grups que practiquen la cultura popular com castellers, dolçainers i tabaleters, grups de danses, grups musicals,... amb els que es desenvolupen activitats diverses, tenint com a fruit una coordinadora de festes d’àmbit nacional.
L’associació funciona per ella mateixa de forma autogestionada, es a dir que disposem d’allò que necessitem, però trobem a faltar espais lúdico-festius on desenvolupar determinades activitats que requereixen d’espais grans. També trobem a faltar la participació directa de la gent que com solen dir “no volen compromisos” .
Destaquem la falta de sensibilització dels nostres ajuntaments davant la cultura en general i el medi ambient: L’abandó del patrimoni industrial, l’escàs interès per les vies verdes i per tant pel turisme rural de qualitat, el nul seguiment de les repoblacions a les pedreres... en definitiva la poca inversió en allò que no genera economia a curt plaç.
Així com creiem alarmant la falta d’inversió en serveis socials amb la paradoxa de les facilitats que se’ls dona al sector industrial, cosa que genera una societat que avantposa els béns individuals al benestar de la comunitat.
http://www.pelspoblesdelasafor.blogspot.com/
L’associació funciona per ella mateixa de forma autogestionada, es a dir que disposem d’allò que necessitem, però trobem a faltar espais lúdico-festius on desenvolupar determinades activitats que requereixen d’espais grans. També trobem a faltar la participació directa de la gent que com solen dir “no volen compromisos” .
Destaquem la falta de sensibilització dels nostres ajuntaments davant la cultura en general i el medi ambient: L’abandó del patrimoni industrial, l’escàs interès per les vies verdes i per tant pel turisme rural de qualitat, el nul seguiment de les repoblacions a les pedreres... en definitiva la poca inversió en allò que no genera economia a curt plaç.
Així com creiem alarmant la falta d’inversió en serveis socials amb la paradoxa de les facilitats que se’ls dona al sector industrial, cosa que genera una societat que avantposa els béns individuals al benestar de la comunitat.
http://www.pelspoblesdelasafor.blogspot.com/
dimarts, 30 d’octubre del 2007
Un llarg recorregut amb un breu resum
Tancada la temporada d'actuacions ens dirigim a vosaltres oferint-vos les nostres propostes per a aquesta tardor. Ha estat un llarg i intens recorregut d'activitats emprés a partir del 18 de maig al Real; passarem per la platja de Guardamar al solstici d'estiu amb els amics de la falla "la fusta a la foguera" del Cabanyal, continuarem la nostra marxa l'11 de juliol a Benirredrà i el 20 a Moraira, deixarem la nostra empremta a l'aplec dels Ports, per agafar forces i tornar el 8 d'agost al Real i després ens disposarem a preparar la FAMA , inagurant les exposicions de Manel Mengual i Vicent Ribes a Potries. Les pluges ens impediren realitzar el gros del festival però no deixarem de celebrar el 1er Concurs Internacional de Llançament de Tramús amenitzat per l'Alfarrassà i Sacsejat Fok, comptarem amb la presencia de les impresentables Maedeus, el divendres de festes al lokal de la colla i a l'endemà ja estavem de camí cap a Borriol on trobarem la immillorable assemblea de la FAB, descansarem uns dies per anar a visitar les Festes Majors Alternatives de Sants i jugar una partideta a raspall i quasi, quasi sense descansar el 3 de septembre acabarem el nostre recorregut en Sanet i Negrals.Tota una sèrie de kilòmetres i suor despresos per tal d'autogestionar la CULTURA POPULAR a casa nostra!
Tancada la temporada d'actuacions ens dirigim a vosaltres oferint-vos les nostres propostes per a aquesta tardor. Ha estat un llarg i intens recorregut d'activitats emprés a partir del 18 de maig al Real; passarem per la platja de Guardamar al solstici d'estiu amb els amics de la falla "la fusta a la foguera" del Cabanyal, continuarem la nostra marxa l'11 de juliol a Benirredrà i el 20 a Moraira, deixarem la nostra empremta a l'aplec dels Ports, per agafar forces i tornar el 8 d'agost al Real i després ens disposarem a preparar la FAMA , inagurant les exposicions de Manel Mengual i Vicent Ribes a Potries. Les pluges ens impediren realitzar el gros del festival però no deixarem de celebrar el 1er Concurs Internacional de Llançament de Tramús amenitzat per l'Alfarrassà i Sacsejat Fok, comptarem amb la presencia de les impresentables Maedeus, el divendres de festes al lokal de la colla i a l'endemà ja estavem de camí cap a Borriol on trobarem la immillorable assemblea de la FAB, descansarem uns dies per anar a visitar les Festes Majors Alternatives de Sants i jugar una partideta a raspall i quasi, quasi sense descansar el 3 de septembre acabarem el nostre recorregut en Sanet i Negrals.Tota una sèrie de kilòmetres i suor despresos per tal d'autogestionar la CULTURA POPULAR a casa nostra!
Exposicions FAMA: Manel Mengual
Aprofitem l'inici d'este blog per recordar les exposicions realitzades este estiu dins del marc de la FAMA. En aquesta imatge veiem algunes de les fotos de Manel vistes per Vicent Ribes que compartia l'espai expositiu amb ell. L'exposició de Manel "Un altre estiu" retrata un estiu a Cullera, en concret el del 2006 vist per un "cullerot" ,a les seues fotos podem veure la diversitat de nacinalitats dels estiuejants, la diversitat d'edats, les mateixes costums de tota la vida, les mateixes actituds, les mateixes diversions, però també veiem un paisatge en el seu rere fons que s'esta degradant amb la masiva construcció d'edificis amb l'emprempta de l'especulació.
diumenge, 28 d’octubre del 2007
DOPING?
Aprtem una nova imatge de la partida realitzada a Sants aquest estiu.... Veiem com un dels correllops beu al gall la seua beguda isotònica....Contindria aquesta alguna mena d'anabolitzant?
PARTIDA DE RASPALL A SANTS
Es segon any consecutiu , i pot ser que per segona vegada en la història de sants, en que es disputa la partida a raspall entre la FAB-Borriol i CORRELLOPS-Vilallonga resultant guanyadors estos últims e ambdues ocasions. L'extrany de la notícia rau en que sempre ha estat l'equip de Borriol com a favorit però degut a dubtoses artimanyes de lequip de Vilallonga aquestos s'han fet amb la victòria, potser harien de fer un replantejament de la seva tàctica els Borriolencs? Amaguen una formula secreta els Vilallonguins?
L'ANTICRISTO ARRIBA A SANTS
Segons fonts de la redacció del Mundo i la Razón, i evidenciant el que veiem a esta imatge,....L'ANTICRISTO VA PASSAR PER LES FESTES MAJORS DE SANTS! Si tal i com heu llegit l'anticristo es va deixar caure per alí així que aquestos periodics s'han encarregat de tildar de FESTES majors alternatives a la paraula de deu de SANTS, per la qual cosa no seràn beatificades durant les proximes beatificacins de Benet XXX. Oh déu meu!
LA FAMILIA PURPURINA
En aquesta imatge veiem com la familia purpurina celebra el seu triomf al empastifar el barri sencer de Brcelona d'una misteriosa purpurina que feia ballar fins i tot la més desgarbada.
1er Concurs Internacional de llançament de tramús.
Ahi teniu bona part de les guanyadores del 1er Concurs Internacional de llançament de tramús. Com a premi tingueren l'oportunitat de guiar la cercavila pels carrers del poble. Enhorobona xiquetes!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)